13.2.08

Do you believe in rapture?

Barbara Kruger www.tate.org.uk

Últimament està de moda parlar sobre si consumim més o menys. No se si es cert però, com a mínim, amb mi es compleix. En els últims mesos, entre una cosa i una altra, no tinc temps per gastar diners. Moltes vegades ja ni en tinc ganes. A part, arriba un punt en que em canso de veure tanta oferta i que res m’agradi! En l’últim més, he anat pel centre de Barcelona esporàdicament perquè necessito comprar-me calçat, i cap dia he troba res que em faci el pes. El més normal és que no hi hagi gènere del meu gust. Sembla que, o vas de superfashion streetwear amb les Nike daurades i mil detallets(estil rococó), o has de anar d’skater. I si en trobo algunes que m’agraden, després troba número...

Potser si que és cert que la gent s’estreny una miqueta el cinturó però, perquè consumim tant? I per què consumim els que ens diuen? Realment la oferta que hi ha és molt reduïda, acabes tenint el mateix a tot arreu. Llavors, el problema sóc jo? Que sóc incapaç de conformar-me amb el que hi ha, o és el sistema?

La nostra societat (i el nostre sistema econòmic) es basa en el consum: si hi ha consum hi ha producció, si hi ha producció hi ha feina, i si hi ha feina hi ha consum. Ara bé, consumim per satisfer les nostres necessitats? o els nostres desitjos? I, fins a quin punt aquest desitjos són sincers? o provocats pel sistema?

Els mitjans s’encarreguen de recordar-nos constantment que per ser millors, hem de tenir cert producte. Fins i tot, hi ha persones que creuen que el consum és com una espècie de prozac.

I tot aquest text ve arran de Sant Valentí...

PD:




3 comentaris:

Anònim ha dit...

Una nova redifinició dels plantejaments racionalistes de Descartes i una veritable declaraci´ño de preincipis postmoderns, sens dubte!

Per cert: el cap de llista d'ICV-IU m'ha concedit una enrevista al meu blog, sit'interesa li pots deixar una pregunta

BoTxo ha dit...

Amen! Ni em ve de gust consumir, ni a vegades, quan m'ho proposo, aconsegueixo fer-ho.
Que difícil és vestir normal sense hipotecar la economia mensual fins a deixar-la ferida de mort. No és que no vulgui ser com la resta de la humanitat, esque no m'agrada el que m'ofereixen.
Gracies per la dosis de radiohead.

Anònim ha dit...

Ahhm! Doncs jo la veritat es que consumeixo poc i quan ho faig mai sol ser giat per la publicitat, la veritat ans al contrari!
Suposo que aquí és on roman la diferéncia entre la vulgaritat i l glamuor, no?