27.11.08

Portada per a Tonigh



Al més pur estil de Weegee (Arthur Fellig), un dels primers fotografs de la postfotografia, que es dedicava a arribar al lloc del crim abans que la polícia (tenia la seva freqüència punxada en un aparell al seu cotxe) i fotografiar-ne l'escena; Franz Ferdinand torna a donar mostra dels seus coneixements d'art contemporàni. Aquest cop abandonen el constructivisme per avançar uns 15-20 anys on preval el reqüestionament dels fonaments de l'art i de la cultura contemporània.

WEEGGEE



_

4 comentaris:

aita ha dit...

m'encanta la idea de la portada, jugant amb el sensassionalisme dels 50... quines ganes de Tonight... de moment només he sentit Ulysses, hay más????? :P

Anònim ha dit...

La potada es molt xula! Però el que he escoltat em sona a eternament repetint el mateix!!

Transparent ha dit...

El grup es bó, pero com a dissenyador, crec que si aquest grup ha tingut tant éxit es en part per el disseny de les seves portades, gent com jo col.lecciona els seus singles perque els dissenys son atractius i es basen com diu el sr.BlancoNuclear per inspirar-se en grans artistes contemporanis com Rodchenko. No obstant aquest estil nou que apliquen es més dificil d'identificar per la gent que no es troba al món de l'art, fotogràfia, etc i el motiu del canvi es obvi, han cremat l'anterior estil, han de cremar un altre per arribar al públic, es un canvi gratuït, pero que ocasionarà simpatia per aquest mateix motiu, tenint en compte el tipus de públic que te aquest grup, ningú es perfecte.

blanco-nuclear ha dit...

en cap moment ho veig com quelcom negatiu. A mi també m'agradaria recuperar algun dia els meus apunts d'art o disseny per il·lustrar alguna cosa feta per mi...

jo crec que el seu l'autèntic èxit és el directe. Tot i que és cer que el seu treball pels cd's és admirable, no et sap greu pagar com passa amb la majoria de grups que amb prou feines t'hi ve el cd.