La lectura que n'he tret després del primer visionat (dic primer perquè en necessito un més, com a mínim) és que el tema principal de la pel·lícula dels Coen gira entorn el personatge d'en Tommy Lee Jones (el Sheriff). Els brutals assassinats i la cara de boig del Javier Bardem et porten a prestar atenció en una història que no té importància, tot i que és la que més minutatge té. Què passa amb els diners? La narració linial de la pel·lícula mostra la persecució del maletí amb els calers i, de tant en tant, aparèix el Sheriff divangant sobre successos que ja fa temps que la trama dels assessinats ha superat. Però al final, el que menys importa són els calers. De fet, ni l'assessinat del fugitiu té importància. La única narració conclusiva del film, és la trama interna que viu el Sheriff. Té introducció (que coincideix amb la intro en off de la pel·lícula), desenvolupament (els soliloquis que fa intercalats amb la trama principal) i ressolució final (ja jubilat, somnia amb el seu pare el qual crec que també esmenta al inici). De totes maneres, si algú em demana quina és aquesta trama, ara mateix no sabria ben bé que respondre. Veient-ne el títol i les reflexions que fa en Tommy Lee Jones al llarg del film, un podría tirar per una opció. Però no n'estic segur i per això necessito veure-la de nou. He de reconèixer que vaig desconnectar estupidament en alguns trossos, concretament quan explica el segon somni i , ara, m'he quedat una mica cofoi.
De totes maneres, suposo que en tornaré a parlar. De mentres us poso un video d'un grup que espero poder veure algun dia en directe. Us recomano que aguanteu els 15 minuts i pico que dura. Salut!
!!! - live PukkelPop
3 comentaris:
mira, no tinc clar si la peli començava amb aquesta frase, però crec q era semblant (aquesta està extreta del llibre i segons els cohen s'han mantingut molt fidels als diàlegs i a la història...
"Este país tiene una historia bastante extraña y tremendamente sanguinaria además. La debe de tener un país con esa facilidad para adquirir armas, donde la pena de muerte sigue vigente y donde aún existen muchos supervivientes a guerras cruentísimas... "
segueixo pensant que és una història de violència, el sherif no s'altera pels assassinats, ja ni troba la necessitat de veure el lloc dels fets, va tard, però és igual en temes de drogues ja hi ha qui s'encarrega de solucionar-los... jo crec q hi ha violència psicològica i violància de fets, i no és pq surtin trets (la guerra de les galaxies no la considero una peli que parli de violència) en canvi aquesta si. Q potser la història gira al voltant del sherif, potser si, però una cosa no treu l'altre.
Ah! estic amb tu que crec q l'hauria de tornar a veure...
Em va encantar l'escena amb el tio de la benzinera com amb preguntes estúpides estava aterrant a aquell home... pèls de punta!!!!! :)
uoooo!!! quina parrafada producte de la indignació!!! Evidentment que són temes que hi aparèixen. És molt complicat fer una peli amb només un i que ho abarqui tot. Violència, drogues, armes... si, tens raó però la història, per mi, és el Sheriff. Potser és cosa meva que m'agrada fer cas a les coses insignificants o a les que ningú li veu la gràcia.
Mmmm... interessant el teu punt de vista segons el qal el Sheriff és l'absolut protagonista del film... no hi havia caigut!
Aja!Aixó li donaria molt més sentit que obsessionar-se absurdament amb la trama de la pasta, qu és abandonada de sobte, sense més!!
Ara bé coincideixo amb l'Aita que la violència és el vertable leimotiv del film!
Publica un comentari a l'entrada